Gener és l'un i es desvetlla
amb prou fred i poca llum. I, essent nou, té maravella i, d'estrena, el vell perfum. És feliç l'home que pensa i sommia un futur nou tot mirant per la finestra si avui neva o si avui plou. |
Quan bufa el llebeig*, neu darrere veig.
*És el nom a les Illes Balears del vent Garbí del SO, porta sorra en suspensió del Sahara. |
Enero es uno i se despierta
con suficiente frío y poca luz. Y, siendo nuevo, tiene maravilla y, estrena, el viejo perfume. Es feliz el hombre que piensa y sueña con un futuro nuevo mirando por la ventana si hoy nieva o si hoy llueve. |
És febrer un mes que es disfressa
per passar així com si res... Potser sí que Carnestoltes i Quaresma hi té algún pes. Cal anar comptant els dies per no perdre nord ni est; que si vint-i-vuit en tries, aquest no, donc és bixest! |
Quan el mestral* bufa fret, vara la barca i el barquet.
*És el vent "magistral" del NO, també serè o cerç, sec i violent, temut per els agricultors. |
Febrero es un mes que se disfraza
para pasar así como si nada... Puede ser que el Carnaval y la Cuaresma puede que tengan algún peso. Hay que contar los días para no perder el norte ni el este; que si ventiocho escojes, éste no, que es bisiesto! |
Del març ja ningú es refia,
no saps per on sortirà; que si bé t'allarga el dia, de calor no te'n darà. És la nit gelada encara, més fa dia per voltar. Primavera aparaulada; tot a punt per rebrotar. |
Nuvolada a la posta, gregal* a la porta.
*És el vent del NE, fresc i fort. Març, marçot, mata la vella i la jove, si pot. |
De marzo ya nadie se fia,
no sabes por donde saldrá; que si bien te alarga el día, calor no te dará. La noche es helada todavía, mas hace día para pasear. Primavera apalabrada, todo a punto para rebrotar. |
Per l'abril, festa de fulles,
Festival dels tons del verd; Tot reneix, si bé ho lluques. De color el millor concert. És també temps d'esternuts i d'al·lèrgies a pleret. I d'aquella ploror d'ulls... i de pocs mocadors nets. |
Marinada* forta, pluja a la porta.
*Brisa de mar, o l'embat, és el vent que bufa de la mar cap a terra del matí fins al capvespre. |
En abril, fiesta de hojas,
festival de los tonos del verde; todo renace, si bien lo miras. De colores, el mejor concierto. Es tiempo también de estornudos y de alergias a tutiplén. Y de aquella llorera de ojos... y de pocos pañuelos sin mocos. |
L'Atles Català, una de les joies de la Biblioteca Nacional de França (París), és el mapa cartogràfic més important de l'Edat Mitjana; és un mapamundi elaborat cap al 1375, i s'atribueix al jueu mallorquí Abraham Cresques. Dues coses són destacables d'aquest mapa. Una, que apareix representada Àsia, des del Mar Caspi fins a Catai, nom que es va donar en els relats de Marco Polo a la regió asiàtica que comprenia els territoris situats a les comarques del rius Yang Tsé i Groc, en la actualitat part de la Xina. I l'altra, que hi apareix la primera Rosa dels Vents documentada de la història. La Rosa dels Vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es divideix la volta de l'horitzó seguint la direcció de les agulles del rellotge i amb valor en graus. Marca els rumbs possibles dels vents, el nom dels quals varien en funció de la seva direcció i sentit. Els principals vents són: la Tramuntana (Nord), el Gregal (Nord-est), el Llevant (Est), el Xaloc (Sud-est), el Mitjorn (Sud), el Garbí o Llebeig (Sud-oest), el Ponent (Oest), i el Mestral o Cerç (Nord-oest). |